Al ple ordinari celebrat dimecres, 28 de maig, la regidora de Contractació, Nati Sanchez, va anunciar que Esparreguera ha estat inclosa en el programa impulsat per la Generalitat per destinar solars municipals a la construcció d’habitatge de protecció oficial. L’objectiu és incrementar el parc d’habitatge públic amb la voluntat de rebaixar la pressió dels preus del mercat immobiliari.
Aquesta iniciativa s’emmarca en el pla del govern català per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, amb una inversió de 1.100 milions d’euros anuals. Avui, al programa Línia Directa de Ràdio Esparreguera, l’alcalde, Juan Jurado, ha donat més detalls sobre el cas concret del municipi.
La Generalitat ha explicat que, en una primera fase, es prioritzaran les promocions que ja comptin amb tràmits iniciats, com ara el projecte arquitectònic o els plànols dels habitatges. En una segona fase, s’inclouran aquells solars que s’hagin posat a disposició, però que encara no disposin de projecte, com és el cas d’Esparreguera. En concret, els terrenys de l’antiga caserna, a tocar de l’Ateneu, i de l’espai on actualment hi ha un circuit d’agility al carrer Beat Domènec Castellet, com comentava l’alcalde al programa. Es tracta d’una convocatòria oberta, de manera que, si en el futur sorgeixen noves oportunitats, es podran incorporar altres solars.
Al ple ordinari de maig també es va aprovar el finançament per a la redacció dels projectes dels Jardins de Cal Marimon i del refugi climàtic de la plaça del Centre. Sobre aquest últim, el batlle ha explicat que, un cop vist l’espai que s’ha generat a la plaça, el projecte inicial els ha semblat poc ambiciós. Per aquest motiu, s’ha optat per modificar-lo amb l’objectiu d’incorporar-hi més elements i millorar-ne la funcionalitat com a refugi climàtic.
La previsió, segons Jurado, és poder presentar el nou projecte durant les pròximes setmanes i que, de cara a la tardor, es pugui licitar l’obra i començar-ne la construcció. Pel que fa als Jardins de Cal Marimon, l’alcalde ha assenyalat que encara no hi ha una proposta definida i que serà l’equip d’arquitectes paisatgistes qui marcarà les directrius tècniques. Tot i això, ha avançat algunes de les intencions del govern municipal per a aquest espai.
Pel que fa al contracte de neteja viària, l’alcalde ha reconegut que el govern hauria pogut informar l’oposició sobre el recurs presentat, tot i que ha justificat que no es va fer perquè aquest recurs no impugnava el procés concret que s’estava debatent al ple. Segons ha explicat, la informació estava disponible al registre d’entrada, al qual també té accés l’oposició.
Tot i això, ha admès que cal fer un esforç per part de tots els grups, govern i oposició, per garantir una feina més rigorosa i una millor comunicació per evitar situacions com aquesta. Jurado ha afirmat que, com a ciutadà, se n’alegra que el municipi disposi del contracte de neteja viària que sempre ha necessitat i mai ha tingut, i ha assenyalat que el seu objectiu és que l’1 de juliol es pugui celebrar l’inici d’aquest servei. A més, ha assegurat que el contracte comptarà amb una fiscalització rigorosa, tant tècnica com política, per garantir-ne el correcte funcionament.
També s’ha parlat durant l’emissió de l’acte de cloenda del cicle “L’alcalde als barris”. Jurado ha explicat, sobre aquestes trobades, que la majoria de les mesures tractades ja estaven previstes, ja que responen a reclamacions històriques com el contracte de neteja viària, el manteniment de voreres o la il·luminació del parc de la Vila. Tot i això, es van poder incorporar també algunes actuacions de caràcter mitjà que ja s’han començat a executar.
Al programa també s’ha recordat que el pròxim dilluns, 2 de juny, el Ministeri de Transports començarà les obres per millorar la connexió entre l’A-2 i la B-40. Es preveu que aquestes obres tinguin afectacions, però l’alcalde ha destacat el compromís de mantenir una coordinació durant tot el procés.
Pel que fa a l’acollida dels Premis Goya a Catalunya el 2026, l’alcalde ha comentat que el cinema català és un sector molt potent i que la cerimònia posiciona Catalunya com una potència cinematogràfica a nivell espanyol i europeu.